dilluns, 27 de març de 2017

27-03-17: CRÒNICA D'UN INTERCANVI



Intercanvi fet: els nois i noies dels equips cadets ja han tornat de França i l’experiència ha valgut molt la pena. Els nostres amics de Luchon ens van obrir les portes de casa seva, ens vam endinsar de ple en les seves vides i vam compartir amb ells un inoblidable cap de setmana. 40 hores molt intenses en que les activitats es van anar succeïnt una darrere l’altra i en que tot estava pensat i calculat fins al més mínim detall.
Ja de tornada ens disposem a explicar-vos l’entrayable experiència viscuda.

Així és com va anar:

Divendres, 17

16.30h > Sortida de Ribes. Un viatge llarg que es va omplir de jocs, converses i música. Bon ambient i bones sensacions que presagiaven un fantàstic cap de setmana.

22.15h > Arribada a Luchon, un pèl més tard de lo esperat. L’hora no va permetre un retrobament massa protocolari però l’emoció es palpava en l’ambient. Les famílies rebien càlidament el seu convidat i marxaven cap a casa.

Dissabte, 18

9.00h > Temps de neu i d’esquí. Iniciavem l’ascens a pistes i allá, temperatura força calorosa i un sol molt agradable.  Preparació del material en un temps rècord:  botes i esquís rotulats amb el nom de cadascú. Els grups, organitzats per nivells, es posaven en marxa per al matí d’esquí.

12.30h > Dinar conjunt a la mateixa estació d’esquí. Una gran taula aplegava amfitrions i convidats en un ambient molt divertit.

14.00h > Com era d’esperar…..més esquí.

16.00h > Descens de pistes. Cadascú amb la seva família d’acollida es retirava a les seves cases a preparar-se pels esdeveniments posteriors. Per als adults ens tenien reservada l’entrada al Vaporarium,  experiència molt i molt recomanable.

18.00h > Rebuda a l’Ajuntament de Luchon per la tinent d’alcalde. Paraules d’agraïment i, sobre tot, de desig per dur a terme futures edicions de l’intercanvi. Amb l’entrega d’uns obsequis pel nostre club i amb un piscolabis per a tothom, finalitzava l’acte no sense fer-nos abans la foto conjunta de rigor a les escales exteriors de l’edifici.

20.00h > Sopar conjunt al gran local municipal demanat per a l’ocasió. Llargues fileres de taules i gran varietat de menjar cuinat expressament per totes les famílies locals participants de l’intercanvi. De tot i més i en grans quantitats, presentació acurada i ..... a menjar! Entretant, imatges de les edicions anteriors es projectaven a la paret donant peu a comentaris i converses al voltant dels records viscuts. Les postres també delicioses i després, sobretaula pels adults mentre grups de nois i noies, francesos i catalans entraven i sortien del local mentre s'anaven establint lligams: rialles, confidències i una petita « excursió » improvisada  que va acabar per unir a tothom en les darreres hores de la nit.


Diumenge, 19

10.00h > Matí de handbol. Darrera trobada al pavelló de Luchon on la presència de les maletes anunciava que s’acostava el final de l’intercanvi. Per començar, el partit dels equips femenins. 15 minuts per part. Ambient molt festiu i moltes ganes d’handbol. Tot seguit el partit dels nois, que van deixar de banda els vincles fets i no van perdonar res. Competició molt renyida que van acabar perdent els nostres jugadors per un gol. Cares somrients, abraçades entre uns i altres i molta alegria que va predominar durant tot el matí. I faltava el millor: partits mixtes entre locals i visitants. 4 equips escollits pels 4 tècnics que també van fer de jugadors. El moment més esperat i més divertit de la jornada. Després, entrega final de les bufandes del Handbol Ribes per part dels equips convidats als jugadors i jugadores francesos i uns detalls pels responsables de l’Handbal Pays de Luchon. I fotos, fotos i més fotos.

14.30h > Dinar al mateix local del dia anterior. Últim acte abans d’emprendre el viatge de tornada. Seguia el bon humor, la complicitat entre uns i altres, les bromes, les fotos. Ambient molt familiar: els vincles s’intensificaven.

16.30h > Hora de tornar. Per si no ens havien cuidat prou ens van preparar beguda i unes caixes plenes de fruita pel viatge. Petons, abraçades i agraïments. I al final, un passadís humà enmig de l’avinguda principal despedia l’autocar amb les bufandes del Handbol Ribes alçades, un detall entranyable que quedarà en el record de tots.

Per últim, volem agraïr des d’aquí al Handbal Pays de Luchon i més concretament al Fred, organitzador i principal responsable de que ens sentissim tots plegats com a casa. Però també al Bruno, que va cuidar i acompanyar en tot moment l’Anna, la nostra esquiadora ferida; la seva senyora, sempre present; la Cèline i el seu marit, i a totes les famílies amb qui vam compartir cada moment de l’intercanvi, que van “soportar” amb cares alegres el rebombori que vam causar en les seves vides i que van estar sempre pendents de nosaltres. Els nois i noies, els entrenadors i les famílies ens enduem un bon record.
Moltes gràcies i fins aviat!!!

Us deixem imatges de l'aventura viscuda.