Intercanvi fet: els nois i noies dels equips cadets ja han tornat de França
i l’experiència ha valgut molt la pena. Els nostres amics de Luchon ens van
obrir les portes de casa seva, ens vam endinsar de ple en les seves vides i vam
compartir amb ells un inoblidable cap de setmana. 40 hores molt intenses en que
les activitats es van anar succeïnt una darrere l’altra i en que tot estava
pensat i calculat fins al més mínim detall.
Ja de tornada ens disposem a explicar-vos l’entrayable
experiència viscuda.
Així és com va anar:
Divendres,
17
16.30h > Sortida de Ribes. Un
viatge llarg que es va omplir de jocs, converses i música. Bon ambient i bones
sensacions que presagiaven un fantàstic cap de setmana.
22.15h > Arribada a Luchon, un
pèl més tard de lo esperat. L’hora no va permetre un retrobament massa
protocolari però l’emoció es palpava en l’ambient. Les famílies rebien
càlidament el seu convidat i marxaven cap a casa.
Dissabte, 18
9.00h > Temps
de neu i d’esquí. Iniciavem l’ascens a pistes i allá, temperatura força
calorosa i un sol molt agradable. Preparació del material
en un temps rècord: botes i esquís rotulats
amb el nom de cadascú. Els grups, organitzats per nivells, es posaven en marxa
per al matí d’esquí.
12.30h > Dinar conjunt a la
mateixa estació d’esquí. Una gran taula aplegava amfitrions i convidats en un
ambient molt divertit.
14.00h > Com era
d’esperar…..més esquí.
16.00h > Descens
de pistes. Cadascú amb la seva família d’acollida es retirava a les seves cases
a preparar-se pels esdeveniments posteriors. Per als adults ens tenien
reservada l’entrada al Vaporarium, experiència molt i molt recomanable.
18.00h > Rebuda a l’Ajuntament
de Luchon per la tinent d’alcalde. Paraules d’agraïment i, sobre tot, de
desig per dur a terme futures edicions de l’intercanvi. Amb l’entrega d’uns
obsequis pel nostre club i amb un piscolabis per a tothom, finalitzava l’acte
no sense fer-nos abans la foto conjunta de rigor a les escales exteriors de
l’edifici.
20.00h > Sopar conjunt al gran
local municipal demanat per a l’ocasió. Llargues fileres de taules i gran
varietat de menjar cuinat expressament per totes les famílies locals
participants de l’intercanvi. De tot i més i en grans quantitats, presentació acurada i ..... a menjar!
Entretant,
imatges de les edicions anteriors es projectaven a la paret donant peu a
comentaris i converses al voltant dels records viscuts. Les postres també delicioses
i després, sobretaula pels adults mentre grups de nois i noies, francesos i
catalans entraven i sortien del local mentre s'anaven establint lligams: rialles,
confidències i una petita « excursió » improvisada que va acabar per unir a tothom en les darreres
hores de la nit.
Diumenge, 19
10.00h > Matí de handbol.
Darrera trobada al pavelló de Luchon on la presència de les maletes anunciava
que s’acostava el final de l’intercanvi. Per començar, el partit dels equips
femenins. 15 minuts per part. Ambient molt festiu i moltes ganes d’handbol. Tot
seguit el partit dels nois, que van deixar de banda els vincles fets i no van
perdonar res. Competició molt renyida que van acabar perdent els nostres jugadors per un
gol. Cares somrients, abraçades entre uns i altres i molta alegria que va
predominar durant tot el matí. I faltava el millor: partits mixtes entre locals
i visitants. 4 equips escollits pels 4 tècnics que també van fer de jugadors. El
moment més esperat i més divertit de la jornada. Després, entrega final de les
bufandes del Handbol Ribes per part dels equips convidats als jugadors i jugadores
francesos i uns detalls pels responsables de l’Handbal Pays de Luchon. I fotos,
fotos i més fotos.
14.30h > Dinar
al mateix local del dia anterior. Últim acte abans d’emprendre el viatge de
tornada. Seguia el bon humor, la complicitat entre uns i altres, les bromes, les
fotos. Ambient molt familiar: els vincles s’intensificaven.
16.30h > Hora de
tornar. Per si no ens havien cuidat prou ens van preparar beguda i unes caixes
plenes de fruita pel viatge. Petons, abraçades i agraïments. I al final, un passadís
humà enmig de l’avinguda principal despedia l’autocar amb les bufandes del
Handbol Ribes alçades, un detall entranyable que quedarà en el record de tots.
Per últim, volem agraïr des d’aquí al Handbal Pays de Luchon i més concretament al
Fred, organitzador i principal responsable de que ens sentissim tots plegats
com a casa. Però també al Bruno, que va cuidar i acompanyar en tot moment
l’Anna, la nostra esquiadora ferida; la seva senyora, sempre present; la Cèline i el seu
marit, i a totes les famílies amb qui vam compartir cada moment de
l’intercanvi, que van “soportar” amb cares alegres el rebombori que vam causar
en les seves vides i que van estar sempre pendents de nosaltres. Els nois i noies, els entrenadors i les famílies ens enduem un bon record.
Moltes gràcies i fins aviat!!!
Us deixem imatges de l'aventura viscuda.
