dilluns, 7 de març de 2016

04-03-16: CAP DE SETMANA A BAGNÈRES DE LUCHON




Aquest cap de setmana ha culminat l’intercanvi esportiu i cultural que es va iniciar el juliol-2015 amb el club Handball Pays de Luchon. Les noies de l’equip infantil femení de la temporada passada han viatjat fins a Bagnères de Luchon, s’han allotjat a les cases de diferents famílies i s’han deixat endur pels diferents llocs i les diverses activitats que ens havien organitzat els directius i les famílies del club francès.


FOTOS DEL MOMENT DE LA SORTIDA


El desplaçament començava a les 16’30h del divendres. 22 persones iniciàvem el viatge amb una furgoneta i 4 cotxes particulars carregats de roba d’abric i amb una desfavorable previsió meteorològica. Viatge de pluja i neu….Però sense incidències arribem “on time” a les 21’00h. Plou! A la rebuda ens esperàvem Fred (President) i l’Stephanie (tresorera) del Club amfitrió.

El moment del retrobament de les noies va ser especialment emotiu, alhora que estrany…moltes ganes de veure’s (algunes en contacte digital des del mes de juliol) però la barrera de l’idioma és difícil de superar. Les famílies van anar apareixent poc a poc i es donaven a conèixer intentant esbrinar qui havia acollit a l’estiu a la seva jugadora. Tothom molt encantador.  Poc a poc les nenes maleta en mà, s’acomiadaven de nosaltres, això sí hem de dir, totes amb les vergonyes normals del moment, però molt important: un somriure als llavis.

Fins a les 9 del matí no vam tenir novament contacte amb elles. Rialles i somriures (Bon senyal! ). Núvol...ai,ai,ai...Ens trobem al mateix remuntador de l’estació d’esquí Superbagneres (  http://es.luchon-superbagneres.com/ ). Les nostres noies van poder gaudir d’un dia d’iniciació a l’esquí, demostrant que no només estan donades per l’handbol, sinó que són bones en moltes coses. Quatre indicacions i baixada per la pista! Algunes caigudes....rialles i més rialles...el so que més s’escoltava. El matí passa entre sol, núvols, i gairebé a l’hora de dinar, comença a nevar de valent.

Vam dinar allí mateix al self service de l’hotel de l’estació. Érem quatre grans taules i les nenes (franceses i ribetanes) BARREJADES entre elles a les taules van demostrar que no són tant nenes (aquesta frase no és meva però serveix per descriure l’agradable dinar que vam poder gaudir amb els acompanyants de l’expedició francesa) i us podeu imaginar la resposta a la pregunta: “continuamos esquiando?” “Pues claro que si!!!” Ha deixat de nevar i les noies s’atreveixen amb més esquí fins les 17’00h més o menys que comencem a baixar pel telecabina.





CONTACTE AMB LA NEU

La nova cita era per sopar a les 19’30h. Fins aleshores, algunes de les noies (en funció de l’organització logística de cada família) van poder anar a les Thermes i vaporatium natural únic a europa que es troba excavat dins les roques. Diversos recorreguts de vaporatium, piscina, i piscina- vaporatium... Impressionant experiència difícil explicar:

http://es.luchon-superbagneres.com/vaporarium-piscina/bagneres-de-luchon/tabid/39419/offreid/edb48af8-14b9-44e1-89f8-8ede2356b1c0/detalle.aspx

Ja era igual quin fos el temps que fes per la resta del cap de setmana. Les activitats a l’aire lliure s’havien superat. El sopar va aplegar noies, pares, mares germans, i molt, molt important, tots els espónsors de les activitats del dia a qui vam tenir l’oportunitat d’expressar-los el nostre agraïment. Sopar massiu de 80 persones. Les noies, ja era una costum, barrejades a la taula no van decebre i van donar als presents (sense elles saber-ho...) la satisfacció de veure el resultat de l’experiència: ens referim a salvar la barrera de l’idioma per comunicar-se, passar-s’ho bé, expressar agraïment amb rialles...s’ho estaven passant molt bé!

Vam aprofitar el moment de després del postres per fer entrega dels obsequis protocol·laris als membres del “bureau” i les noies van fer entrega a les seves amigues franceses d’unes samarretes commemoratives de l’intercanvi.  Després “disco”. Les famílies franceses i el llenguatge universal de la música va fer de la resta de la vetllada una nit màgica per a tots nosaltres.

El sopar i la disbauixa

L’endemà, sense ploure però sense solet, va ser el moment de l’esport. Tot i l’esforç del dia anterior les energies no s’havien esgotat. Sota la direcció del Jose, les noies van gaudir de l’handbol en un partit inter-clubs, i després barrejades grogues contra blaves i vermelles.  Un parell de partidets molts entretinguts, jugats amb cares somrients i quadrant jugadetes interessants. Moment d’intercanvi d’obsequis, abraçades i jocs de fora pista.

MOMENT PER L'HANDBOL


El dinar del migdia, tot i no ser tant números com la nit anterior va aplegar 50 comensals. S’acostava l’hora de l’acomiadament.

El viatge de tornada va passar sense incidències i l’arribada a Ribes va ser sobre les 21’15 h on ens esperaven les famílies.


Com sabeu, aquesta ha estat una experiència pilot “d’anada i tornada” que desitgem de totes-totes que tingui una continuïtat dins del Club. Ha estat una experiència molt enriquidora tant per les noies com pels adults i les famílies que l’hem acompanyat. L’èxit recau en les persones i en la bona voluntat.